Més poemes fantàstics de la lluna

Núria G.: La Lluna i el sol

La lluna, la pruna

és blanca i bonica

El sol solet,

És vermell i marronet.

La lluna va cantar

I el sol la va escoltar

La lluna i el sol es van mirar

i es van enamorar.

Una cita van planejar

I un petó es van regalar

De viatge se’n van anar

I un casament van organitzar.

Joan G. : Lluna

Tu tant eixerida

Podries ser la meva amiga,

Blanca i rodona

Com una poma

Ets fosca i juganera

Com una fera.

Isabel V. : La lluna blanca

Lluna blanca

Què fas amb les estrelles?

Sou molt juganeres

Que jugues a coses belles?

Lluna per què no ets quadrada

Sinó rodona?

Perquè sembles un plàtan i no una pera?

Avui ets una cuna perquè el meu germà es gronxi.

I demà serà un altre dia

no com sempre

Com un plàtan

sinó com un formatge?

Jugaràs amb les estrelles

 Grogues o blanques.

Noemí: La lluna

Quan la ciutat està dormida,

Surt la lluna rodona i eixerida.

Blanca i bonica juga amb els estels,

I entre núvols s’amaga dalt del cel.