miércoles, 2 de febrero de 2011

Més poemes fantàstics de la lluna

Núria G.: La Lluna i el sol

La lluna, la pruna
és blanca i bonica

El sol solet,
És vermell i marronet.

La lluna va cantar
I el sol la va escoltar

La lluna i el sol es van mirar
i es van enamorar.

Una cita van planejar
I un petó es van regalar

De viatge se’n van anar
I un casament van organitzar.


Joan G. : Lluna

Tu tant eixerida
Podries ser la meva amiga,

Blanca i rodona
Com una poma

Ets fosca i juganera
Com una fera.

Isabel V. : La lluna blanca

Lluna blanca
Què fas amb les estrelles?

Sou molt juganeres
Que jugues a coses belles?

Lluna per què no ets quadrada
Sinó rodona?

Perquè sembles un plàtan i no una pera?
Avui ets una cuna perquè el meu germà es gronxi.

I demà serà un altre dia
no com sempre


Com un plàtan
sinó com un formatge?

Jugaràs amb les estrelles
 Grogues o blanques.

Noemí: La lluna

Quan la ciutat està dormida,
Surt la lluna rodona i eixerida.

Blanca i bonica juga amb els estels,
I entre núvols s’amaga dalt del cel.

Poemes sobre la Lluna



Laura M: Lluna, lluneta

Lluna lluneta que voleia pel cel,
De vegades sembles de mel.
Fins i tot brilles més que un estel.

Els astronautes et visiten
Els poetes et reciten i
Les bruixes en tu s’inspiren.

Eva: La Lluna eixerida

La lluna eixerida,
En la nit fosca,
És molt blanca,
És molt carinyosa.

La lluna eixerida,
Té ganes de plorar,
Perquè no té amb qui jugar,
I ni amb música es pot parar.

Remy: La lluna

La lluna il·lumina la nit,
Amb els seus ajudants,
I quan no hi són la lluna
Es posa a plorar.

Ana: Mitjanit

Lluna bonica
Que a mitja nit surts,
Il·lumines la nit
Amb un ull adormit,

El dia et troba faltar
Tant juganera que eres
Demà es mitja nit
Un altre cop, ja ho saps?

Sinó t’ho explico jo
Tu surts a les 12 en punt
I jo t’espero a les 12 en punt

Ens trobem i ens abracem.
Juguem fins que surt
El sol, ens acomiadem.
                        ADÉU

Marta: Lluna a la foscor

Lluna sola a la foscor
Rodes com un meló,
A la nit veig
Però al dia no i ets

Ets blanca com els estels
Ets juganera com un pilota
El sol t’il·lumina quan toquen els violoncels
Mentre mires el meu estimat planeta.

Ouassim: La lluna blanca

La lluna blanca bonica,
Forma de plàtan té
Per darrera fosca,
I per davant clara.

És molt rodona la lluna,
Li agrada molt el cel i la mel
Es troba dormida i vestida
I juganera però mai espera.